Marcar-se reptes

Des de dilluns a la tarda porto amb febre -amb un pic brutal de 40,5 ºC- i gairebé tot el temps. Divendres a Tortosa havíem de fer una activitat amb nens d'una escola -fer el ganso, una mica de kidditch- i he hagut de paralitzar-lo fins a trobar-me bé: això de coincidir l'hora en la qual has d'anar a Tortosa amb la de la consulta del metge -sense saber encara si em donarà l'alta- és una curiosa coincidència, anecdòtica potser, i necessària per a estalviar-me ensurts... i que coi, per responsabilitat.

Aquest parón laboral i de quidditch que em toca aquesta setmana ha servit per a posar-me al dia en algunes coses de la junta dels Grims -temes de tresoreria i gestió de l'equip- i també per a mirar el calendari. Després d'uns intensos quaranta dies, toca fixar-se nous reptes col·lectius, reptes com els següents:

Copa d'Espanya: la gran incògnita. Gairebé una setmana sense notícies destacable més enllà del embrollo de papeleo i leyes en el que està sotmès aquest event. Per als Grims seria una gran notícia que es celebrés, serviria per a rodar als més joves de l'equip i per a donar-o tot abans d'un merescut descans...

Vull afegir també que el tema de la Copa d'Espanya cada cop em cansa més. Segurament si es celebra hi aniré però ara per ara no tinc cap il·lusió per a jugar en un torneig que, repeteixo, no pels amics de València, s'està portant com el cul.

European Games: més que un repte, potser és el somni. Jugar amb la selecció del teu país -Catalunya- seria la guindilla a una temporada espectacular. La realitat és diferent: toca treballar i hi ha molts companys de dins i fora del meu equip que em tenen guanyat molt de terreny, pel simple motiu que són millors que hom. Però com a mínim intentar-ho i jugar al límit -quan em recuperi- per a què l'equip als entrenos i partits, la selecció i jo mateix pugui millorar i ajudar a desenvolupar aquest bonic projecte. No serà pas una obssessió o un objectiu: sé que si m'esforço i mantinc el puntet que porto des de fa cinc setmanes hauré crescut una mica en això de ser jugador de quidditch. Queda lluitar per aguantar-ho.

Transpirenaica: a l'agost s'està gestant un torneig que englobaria a equips de tres NGB diferents. Es desconeix encara dades... però el fet de jugar altre cop a França -maybe- amb el bon regust que ens va deixar la nostra participació a Tolosa és una motivació especial per a mi. La clau radica en jugar contra equips de fora i buscar el nivell que no trobem ara a Espanya en la majoria dels casos.

Moustaches Time 2: podem fer una petita ampliació de la Transpirenaica, sumant equips de tot el continent. Per als Grims suposaria tancar un cercle i avaluar-se. Per a mi finiquitar vuit mesos de competició intensos on he après molt d'aquest univers. I per molt que els Eagles l'organitzin... els Grims jugarem gairebé a casa: tindrem coses a dir?

Sobre el punt de forma... m'agradaria mantenir-ho, però sóc conscient de que notaré no haver entrenat aquest cap de setmana: les migranyes i la febre em balden molt i tocarà esperar. També, buscant un cantó positiu; la motivació creix i les ganes resten intactes.

Foto: la millor foto que m'han fet jugant a quidditch...