Podem dir que vaig dir prou internament i vaig aturar-me. Sabia que no calia matxacar-me més del que necessitava i si agafar aire i aturar-me un segon i gaudir dels altres petits plaers de la vida: un assaig o una diada de castells amb la Jove, unes braves al caure el sol, un mojito mentre que veig un concert. Uns petits plaers que ja sigui pel fred o per l'egocentrisme de centrar-me com a jugador els apartava.
Era necessari desaparèixer de certa manera? potser si. Em fa mal no ser útil quan no puc realitzar una activitat i m'aïllo involuntàriament, em tanco. Són coses que a mesura que un es fa gran tendeix a corregir si no vol caure en el vici de l'anonimat i el silenci. Era necessari per salut, pel peu. Per deixar de banda certs dolors i fantasmes i agafar confiança. Per recuperar unes ganes que ja creia una mica perdudes en fons dels records.
Jo ho reconec: a vegades sóc una persona complicada de tractar i tinc molt de caràcter. Puc xocar molt i tenir punts de vista diferents en mil i una coses, però he après a superar totes aquestes coses i resumir i gaudir de les coincidències: el quidditch i el meu equip per expansió estan per sobre de pensaments i personalismes. A vegades al camp peco d'intermitent: tant pot ser que em menjo al rival com estic rodolant per la gespa pels placatges i estirades rivals. La regularitat ha de ser una de les coses en les quals he de millorar aquesta temporada. També reconec que el fet d'acaparar-ho tot la va fer-me patir una ansietat molt forta de voler-ho tot i ja.
Per això, enguany m'ho prenc amb calma i amb constància. Sé que l'any passat no vaig estar a l'altura en diferents parts de la temporada (la Violette) i enguany no he començat amb bon peu (ni als European Games ni a la TranspiriQuove). El meu objectiu ha de ser gaudir del quidditch com abans d'anar a Madrid, no autoimposar-me fites i millorar coses com la resistència o la força que de moment crec que van bé encaminades. Amb paciència i sense objectius agosarats i ajudant en tot el que pugui a l'equip. Si tot això funciona sé que les recompenses indirectes o naturals vindran soles. El fruit de tot plegat és el treball.
