#01 Toulouse Quidditch

La millor manera mantenir desperta una vivència és tenint un record ben especial del que va succeir sigui quin sigui el resultat. Al quidditch  existeix la tradició de canviar-se les samarretes entre jugadors després dels partits oficials, cosa que m'encanta i que fins al moment no podia fer en altres disciplines -en els castells per motius obvis i en l'handbol per qué només donaven un joc d'equipacions per temporada-. Les tradicions estan per complir-se i per tant, jo no anava a ser menys.

La primera samarreta intercanviada és aquesta de Toulouse Quidditch, l'amfitrió del nostre primer torneig. Alguns potser penseu que és massa sòbria o sosa. Només us puc dir que és la samarreta de l'equip de la primera ciutat en la qual vam jugar com a Grims (i la primera derrota, vale) i no ho amagaré pas: el fet que sigui morat/lila/violeta (el que creieu) que és el meu color favorit fa que m'agradi més encara.

Gràcies #10Myäjïn (Yohan Riquet)!

Tretze imprescindibles (*)

Escolteu https://www.youtube.com/watch?v=fQfUz6lP2BQ a la lectura...

- - - - - 

Quan estava programant les entrades del bloc sobre el torneig de Toulouse tenia pensat fer una reflexió personal del que m'ha suposat aquest cap de setmana a nivell personal. A mesura que anaven avançant els dies he triat deixar de banda aquesta postura bastant meliquera i si he de tancar un cercle, és millor que el tanqui nomenant abans a totes les persones que han provocat que aquest blog estigui ara en línia i no de mi.

4) La "Cara B" de Tulús...

Com alguna vegada ja he deixat caure al bloc, ratifico el bon sentit de l'humor i el poder de la conyaen els Grims. En aquest viatge hem gaudit d'episodis dignes de qualsevol sitcom mítica. N'hem tingut des de l'humor quidditcher basc -des de les escombres fins a les bludgers que fan servir- fins a l'humor negre que ha provocat que el nostre sentit de la susceptibilitat es veiés incrementat en gran mesura.

Si  en una cosa estem tots d'acord és que el descobriment del geni belga Gorik Verbeken ens ha canviat la manera amb la que juguem i mirem aquest esport. Gorik, més enllà de ser la polla s'ha convertit en un animador de primera -memorable el hele, hele, hele al metro de Tolosa-. Por em fa les imatges que poden sortir de la seva inseparable càmera -especialment la del trenecito del sopar de dissabte-. 

3) Aprenent a caure i a aixecar-se... (Grims vs Toulouse i Nimes)

A Tolosa vam aprendre ràpidament com guanyar: el treball i l'ofici és sagrat i la dedicació i la confiança en els companys és indispensable. Per a perdre, per aixecar-se amb èxit, també cal tot això. Era previsible que perdríem partits; de fet era lo normal en un equip novell com el nostre... però el regust agredolç d'aquesta part del torneig posa molts interrogants sobre la taula que ara ja son impossibles de desxifrar... 

2) La primera mossegada (Grims vs Blackbeards)

Una lleugera boira i un cel gris ens van rebre a l'estadi de l'Avenir Castaneén -l'equip de rugby que va cedir les seves instal·lacions- dissabte al matí. Les cares denotaven nerviosisme. Després de deixar les bosses i pintar-nos la cara, trepitgem un dels terrenys de joc per fer un escalfament i no morir congelats -vam estar sota zero gran part del dia-. Ens trobem un terreny de joc molt diferent de la gespa verda, compacta i terrosa que tenim al Riu Francolí; jugaríem en un camp on l'adherència era mínima per la gespa tova i la humitat extrema de l'ambient. Els nervis comencen a aflorar quan comença la presentació oficial al camp gran, un dels dos que estàven en millors condicions, i ens preparem per començar el torneig...

1) Pròleg

Veniu pares i assenyats de tot arreu del món,

no critiqueu abans mireu si porteu una bena als ulls...

Tot ha passat molt ràpid. No ens ha donat temps encara a assaborir-ho. S'ha fet curta l'estància. Hem après molt en poc temps. Hem gaudit amb els companys i hem patit per ells. Hem fet tantes coses que no crec que siguem capaços a hores d'ara d'assimilar-les d'una a una... segurament tinguem aquesta setmana una petita barreja de sensacions dolces...

El Tournoi International de la Violette serà recordat com el primer torneig on van participar els Nightmare Grims. Potser el primer de molts, espero que així sigui. I no com a comparsa: hem competit i el que vaig dir ja fa unes setmanes s'ha fet realitat: els Grims han donat més d'una esgarrapada. Penso que de cop ens hem fet una mica grans i no pels resultats, sinó per la maduresa que han mostrat la majoria de Grims. Anar tots a una, remar a la mateixa direcció i ser fidels al que s'ha treballat: mantenir el full de ruta establert i donar-ho tot pel company del costat; aquell company que en la següent jugada donarà tot per a que tu o un altre pugui marcar. 

Poc més puc dir ara mateix -més enllà de les entrades de resum de partits i conyes que escriuré a continuació- excepte gràcies a tots els companys Grims per tot: en els moments dolents hem estat a una i hem aconseguit sortir de Tolosa amb un somriure d'orella a orella i satisfets en general amb el nostre rendiment -temps tindré per parlar en primera persona, suposo- dins i fora (remarco: fora) de la gespa/fang.

Ara només queda que els Grims creixin més. Que treballin com toca, que tot arribarà estigui qui estigui a l'equip. 

#Quove

Foto (d'esquerra a dreta): Marc, Sope, Pümmüki, Yeray (Bizkaia Boggarts), Blanca, Laura, Ana, Dídac, Frienda, Lussa, Zilv, Jordi i Capo minuts abans de jugar contra els Belgian Blackbeards.

(-2!) Canvis d'equips!

Canvis de darrera hora. Pel que es veu, els tres equips mexicans no podran assistir al torneig (problemes amb la visa, sembla ser) i s'han reformulat de nou els grups. Seguim al grup Accio i els dos equips que prenen part per Lilla i Quetacoatl són:

Nains de Nimes: una incògnita. Ja m'he fet d'algun vídeo (gràcies Can!) per veure demà al viatge Tarragona - Barcelona en tren per pendre nota. A priori, potser sembla que estiguin a un nivell més baix que Tolosa i Lilla.  Espero equivocar-me i que siguin un equip dur de batre.  Segurament, l'equip que més en forma arribi -és el darrer partit que jugarem en el nostre grup- el guanyarà.  Darrers resultats: 8ens a la Copa de França (desembre 2014).

Belgian Blackbeards: equip de mercs provinent del país dels gofres, musclos al vapor, la cervesa i la xocolata. Crec que serà un rival molt físic i propondrà un joc de desgast...

Bona nit. Nervis.

(-6!) Sensacions i treball

Doncs ja està. La recta final. Que ya no queda ná. Amb l'entrenament d'aquest matí hem acabat la preparació de cara al torneig. Ahir va ser un dia bien: molt de treball de defensa i atac, perfilar els detalls de darrera hora i una sensació d'intensitat que a vegades he trobat a faltar.

Avui un treball més específic, posició per posició i amb la mateixa intensitat. No érem tots els d'ahir dissabte però entre ahir i avui hom creu que s'ha aconseguit reforçar la moral de l'equip. Hi ha ganes, hi ha intensitat i ja es té el xip del #RockyRoadToToulouse ficat. Ja no queden més entrenaments i l'únic que ens queda és el viatge i pensar en el primer partit: sigui contra Lilla, sigui contra Tolosa, sigui contra Quetzacoatl. Contra qui sigui. 

Penso que arribem en un bon moment de moral en global. Tothom sembla que ha assumit el seu rol dins de l'equip i no hi ha esquerdes, hi ha confiança en cada company. Confiança i creure, per cer són dues paraules que he sentit molt aquests matins i m'han encantat els resultats d'aquells principis a cada exercici.

Amb el mirall davant penso (vista personal) en què han sigut dos dies contundents: moral alta -com la majoria-, defensa forta -o s'ha intentat-, contundència en l'atac -malgrat portar-me a algun company per davant-, de no sentir a la Lussa la majoria de vegades i liar-la parda. Aquest tema és complicat; segurament algun dia explotarà i em cardarà un clatellot per no fer-la cas. Al tiempo.

Com ja he dit al principi estem a la recta final. Continuarà...

Proyecto Patronus

Des de la tardor de l'any passat s'està gestant una interessant idea audiovisual sobre el fenomen Harry Potter a l'estat espanyol: Proyecto Patronus.

Proyecto Patronus és el títol del documental que dos joves estan duent a terme per reflectir de manera clara i precisa com ha influenciat fins avui dia en el jovent la saga de J.K Rowling des de la seva arribada a l'estat a la tardor del 2001 .

Personalment em sembla una idea original i fantàstica, una proposta valenta i innovadora que està sacsejant de manera agradable aquest petit univers... Com a equip, els Grims vam demanar participar en el projecte i si tot va bé, prepararem la nostra col·laboració quan tornem de Tolosa.

Web: http://proyectopatronus.com/

Twitter: @propatronus

Facebook: https://www.facebook.com/proyectopatronus?fref=ts

- - - - -

El premi del sorteig dels mil seguidors ha sigut per la Lena Cho. Ben aviat, un altre... 

(-10!) Són dies...

...d'entrar al facebook i veure si tenim alguna novetat del torneig. Dies de pensar i carregar-se d'il·lusions alhora d'imaginar-se el primer partit, els primers punts, la primera snitch agafada. Dies de buscar vídeos per youtube i mirar els partits dels nostres rivals i d'altres equips que veurem a Tolosa.

Són dies de pensar quina peli tindràs ganes de veure en el bus. De baixar-te música. D'explicar a amics que coi fots a França corrent amunt i avall amb un tub de PVC entre les cames. Són dies en els quals potser somiem massa i pensem poc i on les ganes no et deixen ser realista quan penses en algunes situacions. Tambe són dies per fer els darrers entrenaments i preparar els petits detalls que sempre queden una mica sueltos i fins a darrera hora no es poden lligar bé.

Són deu dies. Els més previsors ja han vist el temps que farà -confirmat que cardarà un fred de l'hòstia- i s'imaginen que acabarem de fang fins a les celles. Segurament alguns ja pensen en el coi de maleta que hauran de portar, que considera bossa de mà Megabus i com ens quedaran les equipacions. 

Són nervis, rènecs, neguits, tensió, ganes, expectatives... és quidditch. I m'atreveixo a dir que molts ja ens estem familiaritzant amb aquest cubata de sensacions que portem dins del cos sense pensar que en dos dies s'acabarà.

PD: a menys de cinquanta visites per les mil. Moltes gràcies. No he oblidat pas el sorteig!

(-13!) Violetes, snitches negres i guerrers...

Moltes han sigut les porres oficioses que hem fet alguns sobre el sorteig de grups. Des de'l típic grupo de la muerte (Titans, Quercs + otro + naltros) a l'exòtic (METU Dragons + un equip mexicà + Ridgebacks). La diosa Fortuna ha repartit sort i bé, hem evitat equips com a Quercs, Titans... i ens ha enquadrat amb els següents equips:

Toulouse Quidditch (Tolosa): els amfitrions. Juguen a casa i això implica una motivació especial. Han realitzat un supertorneig en l'aspecte logistic i organitzatiu i ara també voldràn rebentar-ho en el terreny de joc. Personalment m'agrada el fet de que un dels nostres primers partits oficials sigui contra l'equip de casa, el que ens acull. Darrers resultats: 7ens a la Copa de França (desembre 2014), 1/4s de final al MTB 2014 (setembre 2014)

Black Snitches - Lille Quidditch (Lilla): m'he vist algun vídeo seu per treure coses pels entrenaments. No els conec tant com altres equips francesos que sí he vist en partits... és a dir: vaig a cegues. Segurament serà un partit un calibrar forces -si és el primer de tots- o bé ens jugarem els quartos -mai millor dit- si és el segon o el tercer. Ara em permetreu, però a un suburbi de Lille finalitza la gran carrera ciclista París - Roubaix, més coneguda com l'Infern del Nord. Haurem de baixar també a l'infern per a guanyar-los? Darrers resultats: 6ens a la Copa de França (desembre 2014)

Guerreros de Quetzacoatl: la incògnita més gran. No tinc ni sobirana idea de com juguen, ni com vénen ni res. Juguen la setmana vinent el Torneig Nacional de Mèxic, així que suposo que arribaran més rodats en competició que la majoria dels equips. Caldrà veure si el viatge tan llarg i el cansament no els passa factura alhora d'encarar els partits...

L'altre equip català els Barcelona Eagles tenen també un grup curiós, espero que tinguin una grandíssima participació en el torneig!, mentre que l'equip de Madrid tindrà l'oportunitat real de veure el seu nivell amb grup que els enfrontarà, entre altres, amb els Titans (subcampions de França)

Encarem ja els darrers dies d'espera. Darrers entrenaments, nervis... i les ganes de fer-ho el millor possible, augmentant!

 #GoGrims #RockyRoadToToulouse

(-16!) Sobre grups i punts!

Avis: jo no volia escriure tant sovint... però hi han tantes coses que contar que ajuntar-les totes a un post seria massa totxo!

Aquest vespre ha sortit el sistema del torneig. A primera vista pot sembla simple peò amb un rerefons una mica complicat que pot ser atractiu. La fase de grups consta del cinc grups -Accio, Bloclang, Confundus, Doloris i Expelliarmus- de quatre equips cadascú. A les rondes de diumenge es classifiquen vuit equips -els campions de cada grup i els tres millors segons dels cinc grups-. I puntuacions, tenemos el lío servido:

- Punts: 4 per partit guanyat / 1 per partit perdut / 0 per quedar-te sense marcar (150* - 0)
- Bonus: Agafar la snitcht = 1 punt / Perdre el partit per menys de 30 punts = 1 punt.

És a dir, pot donar-se la circumstància de què un equip pot guanyar i aconseguir 5 punts com a màxim... i equips que perdin i aconsegueixin 3 punts. Una mesura complexa i que fomentarà la combativitat sobretot en els partits finals de la jornada de dissabte. Clicant aquí veureu un resum-esquema de com serà la competició i rondes finals.

Aquest diumenge a la tarda es farà el sorteig de grups. L'organització farà un vídeo en directe (I think) del mateix. Ja serà hora de treure les primeres conclusions...

I la nostra sorpresa... ja vaig dir l'altre dia que potser teníem alguna novetat respecte al Tournoi de la Violette: els Grims contarem amb la presència al nostre equip d'alguns jugadors dels Bizkaia Boggarts, en un clar moviment on ambdós equips sortirem guanyant: els Grims aconseguirem uns jugadors valuosos per completar la nostra plantilla -dos o tres parells de cames mai van malament- i els Boggarts coneixeran de primera mà la competició en un torneig que m'ensumo que serà de primer ordre. Les gestions van ser ràpides i gràcies a la bona sintonia existent entre els nostres equips, no va suposar cap problema poder arribar a un acord beneficiós.

PD: que comenci ja això, hòstia ja! #RockyRoadToToulouse!

Els equips de Toulouse...

Tortell i regals a banda, la tarda d'ahir -dia de Reis- va suposar la confirmació de diversos secrets a veus que a poc a poc s'han anant desvelant durant aquestes setmanes, bé per lògica, bé per labor d'investigació d'alguns. Ahir a la tarda es van anunciar els vint equips que participaran en el Tournoi International de la Violette. El rooster amb els logos, és el següent:

Per odre, de dalt a baix, d'esquerra a dreta: METU Dragons (Turquia), Toulouse Quidditch (França), Norwegian Ridgeback (Noruega), París Titans (França), Black Snitches - Lille (França), Crookshanks Lyon Quidditch (França), Nantes Quidditch (França), Nightmare Grims, Monterrey Mexico (Mèxic), The Mighty and Amazing Quercs (Anglaterra), Quetzacoatl Quidditch (Mèxic), The Spartans (Anglaterra), Nains de Nimes (França), Pau Muggle Quidditch (França), Rouen Skrewts (França), Moustachus Mexicains (Mèxic), Belgian Blackbearns (Bèlgica), Barcelona Eagles, Madrid Lynx (Espanya) i Cassoulettes Volants (França).

El nivell d'alguns equips, vist per resultats, partits (beneit youtube!) i experiències d'alguns SPARCS o alguns Eagles és bastant alt. M'agradarà veure en la pista a equips com els Quercs -guanyadors del Moustaches a Barcelona- els Titans -subcampions de la Copa de França aquest desembre- i per motius de proximitat i empatia, els Eagles i Toulouse: els primers per què s'han interessat en el desenvolupament dels Grims i els segons perquè són els amfitrions del nostre primer torneig i ens han posat a tots els equips les màximes facilitats per a poder anar a jugar. Segurament la nota exòtica del torneig la posaran els equips provinents de Mèxic, Noruega i Turquia, equips que segurament en qualsevol altre circumstància ens seria complicat de coincidir amb ells. Ara dic això, però a la pràctica convençut estic de què miraré qualsevol partit de qualsevol equip, faltaría plus.

Parlant com a Grim... encara ens queden un parell o tres d'entrenaments per a mesurar i perfilar coses. Crec que portem una bona preparació i el nostre objectiu és gaudir i passar-ho de muerte a Toulouse, aprendre d'altres equips. Tot això no vol dir que no lluitarem per a guanyar partits, tot el contrari. Anirem al límit de les nostres possibilitats.

Encara queden dues setmanes que se'ns faran molt llargues a tots els participants. Encara poden haver sorpreses?

De propòsits i regals...

Com la llista de propòsits "normals" ja està copada pel 97% de la població mundial -simple postureo per la majoria- i a mi no em dóna la real gana de repetir-los, faig una petita llista de propòsits d'any nou que espero que es compleixin gràcies a l'esperit de millora innat -i també adormit en el 97% de la població mundial- en l'ésser humà. Vamos p'allà:

- Evitar en la mesura del possible dir al Capo quan es fa mal allò de "eso es del crecimiento". Per cert, millora't que en tres setmanes toca fer-la grossa.

- Intentar que les meves parts nobles restin protegides dels atacs d'escombra i bludgers. Aquest tema, una mica delicat, ja té solució gràcies a la inestimable ajuda de la Sílvia, que ha passat d'agresora involuntària a salvadora oficial de la meva virilitat en menys de dues setmanes. 

- Millorar la meva punteria, ja que si no ho faig crec que puc tenir aviat denuncies al SEPRONA per atemptat contra espècies avícoles (gavínies, pardals, coloms...). El meu equip, de pas, també ho agrairia per no haver d'anar a la quinta forca per la quaffle quan llenço...

De moment, en el que sí que sembla que he tingut sort són en els regals. Una figureta de Harry Potter de lego -imatge al bloc-, la coquilla salvadora de la Sílvia -amiga invisible-, samarretes tèrmiques, bossa d'esport... no sé si deixaran alguna coseta més aquesta nit Els Reixos (a Tarragona vénen els Reixos, res de Reis). Espero que com a mínim es portin a ca vostra com s'han portat a la meva... és a dir, bé.

Gaudiu de la nit més màgica de l'any i no feu gaire l'alonso: si sortiu de farra i veieu que un patge us llença una bludger no és que estigueu eliminats, sinó que es l'hora en que heu de tornar a casa, heu tajat molt i toca embutir-se al llit, gansus!

Bona i màgica nit, companys!