Els primers quaranta dies

(M'he acomodat a la costum d'entrenar la majoria de dissabtes. Jugar un diumenge em costa i em trastoca. El día de descanso semanal -el dia de fer el dropo- ha sigut el dia de jugar la copa. Un diumenge qualsevol que no ha sigut tan així. Diumenge, per cert, van culminar els primers quaranta dies de competició...)

L'equip aquests quaranta dies ha estat superb. Si poguessim fer un símil borsàtil, els Grims són com aquell valor que després d'una pujada repentina manté la seva pujada d'una manera no tant accentuada: és un valor que coneix les seves virtuts i limitacions i treballar per a ser un valor més competitiu a mitjà termini. Un valor a hores d'ara segur, impertorbable per factors desestabilitzadors -lesions, per exemple- i que comença a guanyar pés mentre que va demostrant coses quan el donen l'oportunitat.

En menys de quaranta dies, els Grims han jugat set partits (3-4), tot i qué alguns jugadors han jugat alguns més -fantasy, partits com a merc o amb altres equips-. En el meu cas, aquest intensiu de quaranta dies m'ha vingut de perles per a familiaritzar-me amb el reglament -per les pu*es targetes grogues- i amb aspectes del joc com les passes o llegir bé els partits. Això encara he de millorar-ho. Reconec que em bloquejo i em costa manar o identificar situacions de partit; amb partits i entrenos suposo que a poc a poc s'anirAn polint aquests defectes.

He de dir a canvi que m'ha sorprès la meva condició física. Veureu. Des de'l 2009 no feia esport regularment i el quidditch, a poc a poc, me ha ido poniendo fino. Aixó i els menùs de l'Àngela -la cuinera del curro- m'estàn fent sentir com un noi saludable. Qui ho diria!.

També una de les meves pors menys conegudes s'ha esvaït: la de no ser ùtil en l'equip, la swnsació de ser una lastra en l'equip i no un ajut a vegades m'ha acompanyat -sobretot a Tolosa, on vaig jugar de manera terrorífica-. Diumenge a la copa no sé si vaig jugar bé o malament -no seré jo qui ho digui- però si estava més còmode: veia que em sortien coses i que fins i tot improvisant alguna cosa, donava resultat. Y paradoxes de la vida... jo que tenia un bon llançament de llarga distància m'he fet un expert en el tanqueo... m'he reconvertit i salvant les distancies vaig pel camí de ser un Mike Batiste. Ara en serio: no. Ni de conya.

Ara els Grims ens prenem un petit descans fins a la Copa d'Espanya, de la que parlaré largo y tendido. La cosa s'està emmerdant bastant. I l'AQE està atrancada. Abans del "chupito mesetari" però espero que ens surti una petita sortida amb els Ratpenats i poder fer un altre partidet....

Temes per escriure no falten. Verí tampoc. Les ganes? no minven. Temps al temps...

Postdata: Pümmüki, malgrat estar en forma, serà un pocho sempre. #PümmükiPocho

Fotos: Irene, la meva primera gruppie, la namber juan. I després servidor en modo búfalo. To creisi.