Una vegada ho vaig comentar al bloc: penso que el meu equip és com un valor bursàtil: tenim pics i daltabaixos de forma, però intentem mantenir una línia constant en increment, gairebé inapreciable, en positiu.
Tenim un mètode, una forma de jugar a la que som fidels. Tenim jugadors -important- que poden desenvolupar diverses posicions si cal, tenim un lideratge que de millor o pitjor manera funciona. Tenim una molt bona defensa que encara es podria ajustar una mica més -ho dic principalment per mi, que diumenge vaig estar molt errat, l'equip no és excusa-. Llavors, si tenim, continuïtat, que pot faltar per a qué anem a més encara i ens disparem com a valor?
Com tots, per aquella ingenuïtat adolescent, potser volem picar alt ben ràpid i no assaborir el moment. Potser cal fer més grup i desenvolupar un bloc molt més sòlid, potenciant les virtuts i explotant-les en pro del benefici del grup. Potser cal més comunicació, més escoltar i dialogar. I sobretot: quedar-nos amb l'inconformisme que hem desenvolupat i valorar realment els èxits col·lectius.
PD: ahir vam tenir partidet contra els Wyverns. Empat -sense snitch- a cinquanta. Regust agredolç com a tota aquesta entrada. I el millor, fantasy a banda, el fet que els nous s'estrenin. I menció especial a alguns IronGuys que tenim. No defallirem.
