La millor manera mantenir desperta una vivència és tenint un record ben especial del que va succeir sigui quin sigui el resultat. Al quidditch existeix la tradició de canviar-se les samarretes entre jugadors després dels partits oficials, cosa que m'encanta i que fins al moment no podia fer en altres disciplines -en els castells per motius obvis i en l'handbol per qué només donaven un joc d'equipacions per temporada-. Les tradicions estan per complir-se i per tant, jo no anava a ser menys.
La primera samarreta intercanviada és aquesta de Toulouse Quidditch, l'amfitrió del nostre primer torneig. Alguns potser penseu que és massa sòbria o sosa. Només us puc dir que és la samarreta de l'equip de la primera ciutat en la qual vam jugar com a Grims (i la primera derrota, vale) i no ho amagaré pas: el fet que sigui morat/lila/violeta (el que creieu) que és el meu color favorit fa que m'agradi més encara.
Gràcies #10Myäjïn (Yohan Riquet)!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tots els comentaris han d'anar signats amb nom/pseudònim. No es publicaràn aquells que tinguin un contingut violent, sexista i homòfob o que ataquin a l'autor o a tercers.