Doncs ja està. La recta final. Que ya no queda ná. Amb l'entrenament d'aquest matí hem acabat la preparació de cara al torneig. Ahir va ser un dia bien: molt de treball de defensa i atac, perfilar els detalls de darrera hora i una sensació d'intensitat que a vegades he trobat a faltar.
Avui un treball més específic, posició per posició i amb la mateixa intensitat. No érem tots els d'ahir dissabte però entre ahir i avui hom creu que s'ha aconseguit reforçar la moral de l'equip. Hi ha ganes, hi ha intensitat i ja es té el xip del #RockyRoadToToulouse ficat. Ja no queden més entrenaments i l'únic que ens queda és el viatge i pensar en el primer partit: sigui contra Lilla, sigui contra Tolosa, sigui contra Quetzacoatl. Contra qui sigui.
Penso que arribem en un bon moment de moral en global. Tothom sembla que ha assumit el seu rol dins de l'equip i no hi ha esquerdes, hi ha confiança en cada company. Confiança i creure, per cer són dues paraules que he sentit molt aquests matins i m'han encantat els resultats d'aquells principis a cada exercici.
Amb el mirall davant penso (vista personal) en què han sigut dos dies contundents: moral alta -com la majoria-, defensa forta -o s'ha intentat-, contundència en l'atac -malgrat portar-me a algun company per davant-, de no sentir a la Lussa la majoria de vegades i liar-la parda. Aquest tema és complicat; segurament algun dia explotarà i em cardarà un clatellot per no fer-la cas. Al tiempo.
Com ja he dit al principi estem a la recta final. Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tots els comentaris han d'anar signats amb nom/pseudònim. No es publicaràn aquells que tinguin un contingut violent, sexista i homòfob o que ataquin a l'autor o a tercers.