A Tolosa vam aprendre ràpidament com guanyar: el treball i l'ofici és sagrat i la dedicació i la confiança en els companys és indispensable. Per a perdre, per aixecar-se amb èxit, també cal tot això. Era previsible que perdríem partits; de fet era lo normal en un equip novell com el nostre... però el regust agredolç d'aquesta part del torneig posa molts interrogants sobre la taula que ara ja son impossibles de desxifrar...
- Remar a contracorrent (Nightmare Grims - Toulouse Quidditch *)
Sabíem que més enllà del partit amb els Blackbeards, el de Toulouse era el matx més important del nostre grup. Si guanyaven probablement tindríem la classificació a quarts de final encarrilada. Si no, ens tocaria jugar-nos la vida contra uns Nains de Nimes que estaven pletòrics després de passar per sobre dels belgues i els amfitrions. El cel, que s'havia obert després del nostre primer partit va tornar a tancar-se i una pluja fina i el fred va calar-nos. Els dos equips ens jugàvem la vida al torneig. Vam començar bastant bé, era un partit molt equilibrat: els Grims vam sortir valents i a per el màxim de punts, fins que al minut cinc va començar el calvari: aturades de temps, lesions, decisions dubtoses... una sèrie d'entrebancs que van trencar el ritme del partit i van provocar que a poc a poc s'anés minvant la moral dels supervivents. Vam perdre amb orgull, amb tres jugadors molt tocats i amb altres que estaven a punt d'esclatar de cansament. Vam lluitar fins al darrer moment per a aconseguir el màxim de punts i al final ens vam quedar amb la sensació que aquell partit, si hagués sigut normal, potser hauria estat diferent. Mai ho sabrem.
- Fidels a un estil (Nains de Nimes - Nightmare Grims *)
Amb la moral tocada i un estat físic que posava en manifest que no podíem ser del tot competitius vam intentar tancar la nostra participació amb dignitat. El resultat, una mica abultat, és just de tota mena, malgrat que probablement vam desplegar millor joc que contra Toulouse i Blackbeards. Vam tenir moments de molt jogo bonito: Lussa fent el seu típic centro-chut per la banda o Marc fent un #NoInMyHouse a un dels caçadors de Nimes, a banda que Frienda va tornar a atrapar una snitch per acabar amb un regust agredolç la nostra presència al torneig.
Diumenge encara vam jugar algun fantasy... d'això per tocarà parlar demà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tots els comentaris han d'anar signats amb nom/pseudònim. No es publicaràn aquells que tinguin un contingut violent, sexista i homòfob o que ataquin a l'autor o a tercers.