...d'entrar al facebook i veure si tenim alguna novetat del torneig. Dies de pensar i carregar-se d'il·lusions alhora d'imaginar-se el primer partit, els primers punts, la primera snitch agafada. Dies de buscar vídeos per youtube i mirar els partits dels nostres rivals i d'altres equips que veurem a Tolosa.
Són dies de pensar quina peli tindràs ganes de veure en el bus. De baixar-te música. D'explicar a amics que coi fots a França corrent amunt i avall amb un tub de PVC entre les cames. Són dies en els quals potser somiem massa i pensem poc i on les ganes no et deixen ser realista quan penses en algunes situacions. Tambe són dies per fer els darrers entrenaments i preparar els petits detalls que sempre queden una mica sueltos i fins a darrera hora no es poden lligar bé.
Són deu dies. Els més previsors ja han vist el temps que farà -confirmat que cardarà un fred de l'hòstia- i s'imaginen que acabarem de fang fins a les celles. Segurament alguns ja pensen en el coi de maleta que hauran de portar, que considera bossa de mà Megabus i com ens quedaran les equipacions.
Són nervis, rènecs, neguits, tensió, ganes, expectatives... és quidditch. I m'atreveixo a dir que molts ja ens estem familiaritzant amb aquest cubata de sensacions que portem dins del cos sense pensar que en dos dies s'acabarà.
PD: a menys de cinquanta visites per les mil. Moltes gràcies. No he oblidat pas el sorteig!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tots els comentaris han d'anar signats amb nom/pseudònim. No es publicaràn aquells que tinguin un contingut violent, sexista i homòfob o que ataquin a l'autor o a tercers.