Com alguna vegada ja he deixat caure al bloc, ratifico el bon sentit de l'humor i el poder de la conyaen els Grims. En aquest viatge hem gaudit d'episodis dignes de qualsevol sitcom mítica. N'hem tingut des de l'humor quidditcher basc -des de les escombres fins a les bludgers que fan servir- fins a l'humor negre que ha provocat que el nostre sentit de la susceptibilitat es veiés incrementat en gran mesura.
Si en una cosa estem tots d'acord és que el descobriment del geni belga Gorik Verbeken ens ha canviat la manera amb la que juguem i mirem aquest esport. Gorik, més enllà de ser la polla s'ha convertit en un animador de primera -memorable el hele, hele, hele al metro de Tolosa-. Por em fa les imatges que poden sortir de la seva inseparable càmera -especialment la del trenecito del sopar de dissabte-.
També aquest viatge ens ha confirmat les nostres sospites vers els estereotips sobre els espanyols son vigents a dia d'avui. La relació d'amor que tenen molts estrangers amb la Macarena és digna d'estudi per qualsevol univeristat de prestigi, a banda de la presència de hits com Aserejé o la Bomba a la selecció musical d'aquella nit.
Hi ha coses que tant se val si ets a casa o no que no canviaran: els potets de Nutella s'esgotaràn sí o sí. Menció especial per a la nostra dieta aquells dies, em sembla que els omnívors de l'equip no menjarem frankfurts, sasixes de tota mena i patates fregides en una temporada, sense desmerèixer al puré de formatge que va provocar una clara división de opiniones en les files de l'equip -estava de conya-. Pero si en una cosa ens hem de treure el barret és amb la qualitat del shushi que fan a la cèntrica estació de metro de Ramonville: lectors, amics, coneguts i demès, mai havia tastat uns makis de salmó tan bons ni unes brotxetes com les d'allà. Rico de sabor i de preu (remarco: preu). També crec que coincidirem que en el tema de la beguda s'ha de vigilar amb més actitud: si venen equips anglesos, si us plau, aneu preparats i ataviats amb birra suficient per pal·liar les necessitats dels més adults!
També en el camp hem donat molt a parlar: des de la relliscada de Frienda al primer partit al agafar la quaffle fins al jogo bonito contra Nimes de la Lussa, anant per la banda i fent el seu ja clàssic centro-chut, aquest cop amb un resultat bastant positiu i Marc fent una de les jugades defensives del torneig, menjant-se la moral de l'atac francès. S'ha de mencionar especialment a Jordi, que va passar de realitzar el placatge del torneig a ser engegat a pastar fang -mai millor dit- el diumenge pel matí en un dels fantasy que vam jugar. Aquell fantasy serà recordat també per que les PollasLilas de Gorik -capità d'aquell equip- van guanyar amb l'actuació estelar de Kamon dels Eagles, entrant al camp amb el peto a mig posar, essent capaç d'enviar una bludger a cuenca, relliscar-se, aixecar-se i ser batut. Mític.
Com podeu llegir ens ho hem passat de conya. El nostre primer torneig s'ha superat amb nota no només per resultats sinó per bon ambient i conyes. I que duri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tots els comentaris han d'anar signats amb nom/pseudònim. No es publicaràn aquells que tinguin un contingut violent, sexista i homòfob o que ataquin a l'autor o a tercers.