Escolteu https://www.youtube.com/watch?v=fQfUz6lP2BQ a la lectura...
- - - - -
Quan estava programant les entrades del bloc sobre el torneig de Toulouse tenia pensat fer una reflexió personal del que m'ha suposat aquest cap de setmana a nivell personal. A mesura que anaven avançant els dies he triat deixar de banda aquesta postura bastant meliquera i si he de tancar un cercle, és millor que el tanqui nomenant abans a totes les persones que han provocat que aquest blog estigui ara en línia i no de mi.
Podria començar amb Àngel i la seva madures alhora de dirigir-nos. Sempre faig conya amb la seva edat però ha demostrat desenvolupar-se com a lider i transmetre una mica (només) de calma en moments tensos i de nerviosisme... o la Sílvia i la seva modèstia, el treball de formigueta que fa cada dia per fer-nos els partits més senzills... Adri o la passió amb la qual va jugar donant-ho tot a canvi de la glòria col·lectiva... Marc i la seva il·lusió, el nervi, les ganes d'aprendre i el fet de mirar el màxim de partits per a millorar... Lussa i la responsabilitat, el fet d'anar directa a marcar, defensar sense importar la circumstància... Sope i la garra que ficava en cada jugada... Dídac i la superació, la millora que ha mostrat en les darreres setmanes culminant en un gran torneig... Ana i Blanca amb la seva polivalència i sabent en tot moment que necessitàvem en cada moment... Jordi i el seu valor i co**ns per placa i donar-ho tot en qualsevol posició... Laura per la tranquilitat que transmetia a l'equip en cada circunstància del joc... Yeray per anar al 300% amb un equip que ara sí, en certa mesura, és seu...
El número tretze sou tots aquells Grims que no heu anat i que heu estat pendents de com ha anat tot. A tots vosaltres també gràcies per les forces que ens heu donat.
Gràcies per aguantar-me i ajudar-me. Per escoltar-me. I animar-me. Per fer-me sentir després de molts anys part important d'un equip. Per fer-me veure que havia de canviar d'opinió i fer una mica de cas al cap i no tant al cor tot i que aquest sigui el que mani en aquestes situacions... per tantes coses que només puc esperar al dissabte vinent (voteu al doodle, alonsus!) per poder entrenar i agraïr-vos a la meva manera -a la gespa- el que heu fet.
Gràcies. I a tope sense excuses...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tots els comentaris han d'anar signats amb nom/pseudònim. No es publicaràn aquells que tinguin un contingut violent, sexista i homòfob o que ataquin a l'autor o a tercers.