Aquesta vegada no és com a la cançó que toquen Los Planetas, no. Ahir va ser un gran dia: somriures, beguda, abraçades: un dia farcit de carinyo. De repetir fins a la sacietat paraules que les carrego del significat que em dóna a mi la gana. Paraules... que fan tocar terre i em fan veure que la batalla contra fantasmes i pots ja està servida i la vull guanyar. De salseo, de conyes, de ser bèsties...
Ahir vam fer la primera entrega de Prohibido Prohibir. Potser massa llarg, però molt il·lusionant -és el que té sortir-se de la realitat-. Al final, a quarts de tres quan vam acabar la sensació era d'haver fet una ben grossa. Gràcies Kamon, Cris, Rocket i David... i a tots els que vau estar allà i la vostra participació. De veritat, moltes gràcies. Ens vau fer ahir molt feliços.
Nits com la d'ahir molen. I tardes com la d'ahir igual. I matins amb bones notícies igual: fa ja dies que ningú pot treure'm el somriure i les meves mans -restanyides de nou- s'encarreguen de polir cada nit somnis, paraules i fets.
Ja veuràs.
Amb cura, Püm. Malgrat ser de diamant, tu també ets com una persona més.
Ja veuràs.
Amb cura, Püm. Malgrat ser de diamant, tu també ets com una persona més.
(Amb una diferència: sóc imparable)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tots els comentaris han d'anar signats amb nom/pseudònim. No es publicaràn aquells que tinguin un contingut violent, sexista i homòfob o que ataquin a l'autor o a tercers.