Dissabte, 12:07 del matí, camps d'esport de la Complutense. A un dels camps de gespa artificial se sent a un home cridant cada vint segons BLOOOOCK, BLOOOOOCK com si no hi hagués un demà. La jugular se l'unfla de sobremanera i la seva pell marca un agradable contrast fosc -de la barba- i vermell per la seva beu. Vist el show que feia, decidim canviar-ho i que entre pretty Paula. Va tranquil·lament a la garrafa d'aigua i li carda un bon glop. Somriu i no triga a cridar BLOOOOOCK una altra vegada a un despistat caçador ianqui que anava. Hi torna una altre vegada, aquesta vegada amb mi, que acabava de sortir al camp... els companys d'equip sembla que entenen la situació i el deixen entrar de nou a jugar, a veure si es calmava -error-.
Parlem de Yohan Riquet, un home que sembla que s'ha tatuat la samarreta dels Grims, spamer oficial de l'equip i relacions públiques a les farres i events quidditxers (Tolosa, Madrid... Barcelona?) Un home que ha conjuntat l'etiqueta amb la informalitat del quidditch. Tot i que si hem de parlar d'informalitat podem parlar de Yeray i la seva habilitat per arribar tard, canviar-se de roba en el camp i entrar a donar-ho tot a la gespa. Ha sigut una llàstima no poder coincidir massa temps amb ell a la gespa, un dels duels estel·lars de la Copa Catalana serà el face to face que hom tindrà contra ell. Tothom ho sap. Un duel en OK Corral? si, però després ho rebaixarem a la cantina.
En la cantina -entiéndase, disco Caravan- el karma en va destinar un toc d'atenció: de sempre he sigut molt crític amb la figura del team leader, totalment prescindible si ja tens entrenador/capità o les dues. Doncs els amics corunyesos van dedicar-me un diploma per ser el millor team leader del torneig... una hòstia del karma? una guasa? lo cert és que m'ha fet molta gràcia el detall que van tenir entre tots... tot i que el verdader team leader, capità i cor de l'equip és Chris, jugador amb ramalassus de karateka que farà que Dementores arribi lluny.
També voldria donar-vos uns consells bàsics sobre la vida a Madrid: eviteu demanar Heineken o similars, armeu-vos de paciència i valor si heu d'agafar un cercanías o el metro i no demaneu pa amb tomàquet: demaneu una catalana. La catalana, embotit molt nostrat, a la Meseta es el nom del nostre esmorzar i tapa estrella. El que aquí és una senyora de bon veure -les catalanes, maques mundialment afamades- allà es un tros de pa amb un concentrat de tomàquet del Mercadona o de l'Ahorra Más: el Guissona de la Meseta.
No volia deixar de banda el fet de tenir que ensenyar sobre la marxa un bloqueig -"¿eso que és?", va dir Lorena... i jo vaig limitar-me a ficar el cos i tombar a un paio- i guanyar-me una targeta groga. Per cert, en total tres targetes grogues en tres partits. Discutibles!
Finalitzo l'entrada donant gràcies a Víctor per orientar-me en el caos de la nit (?) de Móstoles mentre que portàvem al costat a una agradable sonàmbula rossa. Ella haurà arribat a França o es va quedar pel camí dormint en un cercanías? potser, en la propera trobada que tinguem ho sabrem... mentrestant hom recordarà que per un dia va fer cas a la seva raó i va deixar de tanquear per a passar la pilota. Quan això va succeir sortiren els oooh i els somriures de complicitat entre el meu equip fantasy. I la recompensa de veure als companys contents és la millor sensació del món. També... diria que encara no s'han esborrat, que els Yohan, Ana, Arthur, Lorena, Iago, Chris, Martín, Víctor, Isidro Paula, Anaïs... encara el tenen als llavis quan pensen en aquest cap de setmana passat. Qui sap oi?
La clau és resumir-ho tot en un somriure.
La clau és resumir-ho tot en un somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tots els comentaris han d'anar signats amb nom/pseudònim. No es publicaràn aquells que tinguin un contingut violent, sexista i homòfob o que ataquin a l'autor o a tercers.