Una lleugera boira i un cel gris ens van rebre a l'estadi de l'Avenir Castaneén -l'equip de rugby que va cedir les seves instal·lacions- dissabte al matí. Les cares denotaven nerviosisme. Després de deixar les bosses i pintar-nos la cara, trepitgem un dels terrenys de joc per fer un escalfament i no morir congelats -vam estar sota zero gran part del dia-. Ens trobem un terreny de joc molt diferent de la gespa verda, compacta i terrosa que tenim al Riu Francolí; jugaríem en un camp on l'adherència era mínima per la gespa tova i la humitat extrema de l'ambient. Els nervis comencen a aflorar quan comença la presentació oficial al camp gran, un dels dos que estàven en millors condicions, i ens preparem per començar el torneig...
- Els Grims mosseguen primer (Belgian Blackbeards 80 - Nightmare Grims 90*)
El nostre primer partit oficial no serà recordat com el millor que hem realitzat mai els Grims. No estàvem encara fets al fred de Tolosa. Tampoc la humitat ajudava... i vam recordar que no lluitem contra el temps, sinó contra persones. El nostre inici no va ser el millor i malgrat portar nosaltres la iniciativa, els nostres amics belgues ens van igualar al marcador. Però, a poc a poc, semblava que les coses s'igualàven: la nostra defensa avançava una mica les línies, els nostres beaters aprofitaven millor les seves oportunitats i els contraatacs funcionaven de meravella, alhora que en defensa hi havia una verdadera carnisseria contra els tordos belgues comandats pel Gorik. Quan la snitch va sortir al camp -Chema, dels Eagles- els Grims vam veure possibilitat real de guanyar: cada atac nostre era un mal de cap pels homes de negre. Cada defensa, malgrat que suposès rodolar pel fang, suponia guanyar tems i evitar l'anotació del contrari. La maquinària Grim va funcionar a la perfecció... i gràcies a una gran jugada de la Zilv, que va deixar en safata de plata al nostre seeker -Frienda- i ficant la cirereta a una èpica remuntada atrapant la snitch. La superioritat en nùmero de jugadors i física dels Blackbeards no va aconseguir frenar l'empeny d'una manada de llops amb ganes de mossegar per primera vegada la victòria.
Després d'uns instants de desconcert on vam invadir el terreny de joc abans que l'àrbitre donés per vàlida la snitch atrapada, la bogeria ens va invadir: de cop i volta vam obtenir el premi a mesos d'esforç i treball: ens vam convèncer com a equip i vam remar cap a la direcció correcta, tots a una.
Després d'uns instants de desconcert on vam invadir el terreny de joc abans que l'àrbitre donés per vàlida la snitch atrapada, la bogeria ens va invadir: de cop i volta vam obtenir el premi a mesos d'esforç i treball: ens vam convèncer com a equip i vam remar cap a la direcció correcta, tots a una.
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tots els comentaris han d'anar signats amb nom/pseudònim. No es publicaràn aquells que tinguin un contingut violent, sexista i homòfob o que ataquin a l'autor o a tercers.