Fa dues setmanes justes parlava d'una hipotètica bombolla en el quidditch estatal. Catorze dies després d'aquella entrada penso i em reafirmo en el que dic. No vull assenyalar culpables, ja que tothom té una mica de culpa en tot això -caldria valorar quina mesura- però totes les meves hipòtesis i respostes van dirigides a un mateix semblant: l'absència d'un organisme fort dins de l'estat: l'AQE.
Crec que un dels principals handicaps que tenia l'AQE era el no tenir un mirall o un patró definit. Al llarg dels mesos -tres- que porto treballant en el meu grup de treball n'he sentit i barrejat diferents termes de com hauria d'estar enfocada -una feina que no pertocava al meu grup-. I malgrat que el modelatge de Piaget com a eina d'aprenentatge està molt bé, el desenvolupament potser hauria sigut millor si fos vicari -per imitació- com planteja Bandura... és a dir; agafar un model, un referent i a partir d'allà treballar-ho.
El model a imitar -o a tenir com a referència- podria ser perfectament l'Associació de Quidditch de Catalunya: un NGB creat abans de l'AQE, amb gent amb experiència -molta- i ganes de treballar. He de ser sincer que m'hauria agradat sentir alguna vegada un "¿cómo lo estáis haciendo allí, todo bien?" o un comentari d'interès i no limitar-me en part a proposar i copiar sistemes que han quallat a l'AQC. Tnc una sensació que molta gent s'està guiant per l'instint i no per una base i pot ser fatal si no s'asseguren les passes i les prioritats -eleccions, junta, etc-. La sensació de treballar amb condicionats i no sobre segur em domina... veurem
Fòrmula QCQ = Què, Com i Quan
S'hauria de treballar des d'una base àmplia -no parlo a nivell AEQ, sinó particular- amb tres grans àrees que calen ser vigilades per a l'exit i minvar la petada d'aquesta bombolla. Cinc cèntims:
- Què fer: difusió de premsa, xerrades, fer activitats de proximitat. Vendre el joc més enllà de ser una activitat lúdica derivada d'una saga literària. Posar en relevància els valors del quidditch. L'altre dia, quan vam els Grims a una escola de Tarragona, el Seminari de professors d'Educació Física de Tarragona ja optava per al curs vinent el quidditch com a esport/activitat en la programació escolar. Si el portem a les escoles -centres cívics, instituts, casals...- aconseguirem treball de picar pedra i de difusió.
- Com fer-ho: presencialment, es la base del desenvolupament: si volem imitar per a millorar, s'ha de copiar. I si no, ser-hi una mica transparents -que no ho som del tot- i aprofitar-nos dels avantatges que dona internet -Youtube, Vine...- per a compartir material i vivències amb altres. En aquest punt cal fer un pensament del benefici que suposarà a la llarga. A nivell de suport, sobretot feina presencial, el que tothom sap: entrenaments, amistosos... unes jornades específiques sobre conceptes de joc, reglament?, seria una bona idea. I sobretot, una tasca de seguiment dels nouvinguts, un aspecte que no cal deixar enrere ni de conya.
- Quan fer-ho: des de'l primer moment, sent conscients que cada equip té un tempo i un saber fer particular. No estar al damunt, però si pendents per ajudar en el que estigui a mà.
Postdata: m'agradaria saber dels projectes d'equips que van sorgint, quins van avançant i quins no... ¿ardua tarea?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tots els comentaris han d'anar signats amb nom/pseudònim. No es publicaràn aquells que tinguin un contingut violent, sexista i homòfob o que ataquin a l'autor o a tercers.