Que el quidditch està en auge en tot l'estat espanyol és una obvietat per a tots nosaltres quan una activitat està en creixement estable provoca en les persones que les toca d'aprop una sèrie de reaccions normals: per una banda, augment del compromís -encara que sigui sense adonar-nos- i per l'altre, aparició d'esdeveniments què sacien aquell compromís que emmarquem en aquesta època de bonansa.
A la pregunta que formulo en el títol, hom pensa que sí que visquem en una... i no té per que ser dolent crear una bombolla. Sovint s'utilitza el terme bombolla amb un afany especulador i la recerca del guany particular; en canvi, aquí podem parlar de dos interessos simultanis: per una banda, el creixement ramificat en una realitat, un objectiu divulgatori i d'entreteniment que no busca crear una il·lusió sinó desenvolupar una pràctica, i a banda, el benefici serà comú: és a dir, tots sortirem en principi beneficiats i reforçats de cara a altres regions, Europa...
A Catalunya s'han creat darrerament tres equips: Nightmare Grims, Catalonian Cuttlefishes (ja extint) i Wyverns Quidditch Team. A Espanya tenim equips consolidats a Madrid, Màlaga, A Corunya, Bizkaia i Saragossa. Em parlen molt bé del projecte de l'equip valencià i crec que serà una realitat ben aviat. I els demés? hi han una sèrie de projectes que no acaben de despegar (Canàries, Balears, alguns equips andalusos, Gijón) i que potser cal que mirem amb més objectivitat i ens centrem en un aspecte que hem descuidat: l'aparició de jugadors no condiciona la creació de nous equips... que crec que és un dels dos problemes que tenim. Un problema d'atractiu no és -barreja d'esports amb jocs tradicionals-... de màrketing i de punt de vista, potser.
El fracàs de l'AQE
No és la meva intenció posar en dubte la feina que s'està fent per a la creació de la mateixa, però hem de ser conscients que tenir una associació estatal forta ajudaria a l'expansió del quidditch arran del territori. Falta d'agilitat o que no ens esperàvem aquest auge tan brusc, no ho sé... pero crec que el fet de no tenir ben enllestida una AQE forta -com serà quan estigui establerta- limita de sobremanera la vertebració d'equips al territori i el seu seguiment. Tot això ho escriu una persona que està a un grup de treball d'aquesta associació i que ha patit presses per aconseguir objectius particulars -ja ho he dit abans: només sortirà tot bé si busquem el guany comú- de tercers per establir-la.
L'AQE haurà d'estar dotada d'uns mecanismes, unes pràctiques i un saber fer per a quan vinguin mal dades, no potenciant només la supervivència d'equips, sinó també la conservació i promoció del quidditch -baixes de jugadors i equips associats, que els equips es cremin i perdin la rutina d'entrenaments, etc-. En la propera entrada exposaré una sèrie d'idees que se m'han vingut al cap agafant algunes bases del desenvolupament i la resol·lució social.
I potser serà que amb la calma que ho estem fent, tot surti de la millor manera: l'AQE tindrà el millor mirall possible per desenvolupar-se: l'AQC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tots els comentaris han d'anar signats amb nom/pseudònim. No es publicaràn aquells que tinguin un contingut violent, sexista i homòfob o que ataquin a l'autor o a tercers.