Qui més o menys em conegui sap el meu odi visceral al servei de metro de Madrid. En canvi, em considero un enamorat del tren (remarco: tren, no rodalies ni regionals) i m'agrada viatjar de nit. Tot té un preu si es vol gaudir del bon amibient: s'ha acabat un cap de setmana esgotador i de quidditch que ha resultat positiu per a tots els implicats.
El Caravan, com ja vaig dir, era la millor oportunitat per apuntalar cosetes de cara a la Copa Catalana que d'aquí a tretze dies monopolitzarà l'activitat del quidditch a la península Ibèrica. Les sensacions que vaig treure dels partits van ser molt bones i excepte un ensurt al final del darrer matx tot va anar rodat, salvant les distàncies i ensurts que teníem a l'equip al ser un conjunt merc...
Madrid i els camps d'esports de la Complutense van servir també als amics de Proyecto Patronus per a filmar les primeres escenes del seu documental. Em sembla que ficaré un enllaç o un banner. S'ho mereixen per tot l'esforç. I per conèixer també la realitat d'equips emergents con els Malaka Vikings de Bienve, al que espero que tingui un gran futur i poder trobar-nos ben aviat per jugar de nou!
Encara tinc cansament acumulat malgrat descansar avui tot el dia. La nit d'avui serà molt breu -fet de dormir aviat i demà haver de matinar-. Ahir al tren recordava converses amb Yeray, Paula, Bienve, Víctor... i vaig arribar a la conclusió que entre tots estem fent algo bé i que només cal encarrilar-ho una mica més i tot estarà fet.
Estarà fet per a continuar aquest inici. No ens enganyem ara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tots els comentaris han d'anar signats amb nom/pseudònim. No es publicaràn aquells que tinguin un contingut violent, sexista i homòfob o que ataquin a l'autor o a tercers.