Escriure o fer una prèvia sobre com arriba tal equip és complicat. El principal problema és que un sempre es mulla massa o es queda curt de paraules: he sincerar-me; intento ser caute i correcte si no tinc una informació. És un risc que no està renyit amb el fet de remarcar una opinió o valoració personal -que no oblidem, en el fons i en la superfície, és la mare del contingut d'aquest bloc-.
I escric això per introduir com arribem els Grims a la copa. Aquest mes s'ha fet una feina de resistència ben gran i crec que a la copa es pot veure els resultats: tenim el millor marc -dos partits consecutius- per a patir-ho i veure si aquest avenç fins a quin punt és real. No es cap secret que l'absència de dos jugadors en el camp ens marcarà algunes situacions de joc, però tampoc és menys cert que cada vegada som un equip més compacte on el nivell de l'equip avança amb força cada entreno -aquella combativitat de la que vaig parlar al desembre...- i afecta positivament el desenvolupament dels Grims. I caldrà veure si allò que diuen que tenim de bo ho mantenim: jo no tinc cap dubte i la prova està als entrenaments. Els resultats marquen el camí. Toca seguir-lo.
El compromís s'adquireix a partir de la repetició d'un hàbit o per motivació personal. En els Grims el segon està per sobre del primer en la immensa majoria dels casos. Els rols estan ben clars i els punts forts per sobre dels febles. Partim de la màxima que si bé tothom no és imprescindible en un col·lectiu, sí és innegociable la seva actitud de cara als altres -importància del llenguatge informal- per aconseguir un objectiu: donar la màxima guerra possible i gaudir de cada moment.
El que portem fent des de fa temps. Cap secret...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tots els comentaris han d'anar signats amb nom/pseudònim. No es publicaràn aquells que tinguin un contingut violent, sexista i homòfob o que ataquin a l'autor o a tercers.