Dues escombrades i un gran partit

Quarts d'onze del matí: un noi vestit de negre -samarreta de màniga curta, pantalons i mitges amb detalls blancs- apareix corrent, preguntant a tothom que veu si han vist a una noia ataviada amb una jaqueta blau elèctric i amb una bossa grisa a l'esquena. El noi -conegut com a Pümmüki- camina descalç tot el recorregut des del vestidor fins als camps de gespa artificial: el trepitja. Veu a la noia que l'ha robat les seves pertinences, la mira i grunyeix. Es calça les bambes i comença a escalfar mentre escolta un "ay, lo siento" de fons...

Ensurts a banda i després d'un escalfament una mica anàrquic on tothom anava una mica a la seva, vam començar els partits. Primer, els dos partits oficials i després un showtime en tota regla...

- Aguantar el martell madrileny (Madrid Lynx 100 - Dementores Quidditch 30*, Madrid Lynx 100* - Dementores Quidditch 40)

Amb un equip inicial on els amics corunyesos tenien ple i on un servidor sortia d'inici, van començar els partits. D'entrada, el primer que vam notar va ser el joc elèctric de caçadors dels Lynx i que va fer que en un minut l'equip negre i plata anés perdent per vint punts. El ritme dels locals era molt fort i el seu joc de colpejadors, malgrat conservador, tallava de soca-rel tots els contraatacs que teníem. En definitiva: va ser una derrota previsible i per la via ràpida...

Ajustat l'equip, el segon va començar a l'inrevés: comandats per un Yohan espectacular i un joc de colpejadors més agressius, sembla que vam poder mantenir un ritme més fort i contundent, forçant als Lynx a jugar més en estàtic i on els Dementores (i altres mercs) podien fer més mal. Al ser una plantilla més curta, les rotacions van ser més fortes per aconseguir un avantatge clar de cara a quan sortís l'snitch i estar tots frescos: si manteníem un nivell alt, podiem disputar i guanyar el partit. Lamentablement, una targeta groga -que en qualsevol torneig i amb un arbitratge seriós seria vermella- i dues més van desnivellar el partit a favor dels Lynx, afavorit també pel desgast per les rotacions contínues que realitzàvem.

- Jogo bonito (Equip de Yohan - Los otros)

Mireu: he jugat molts pocs partits més o menys oficials, però aquest va a estar al nivell de bonrollisme del famós partit de Las Pollas Lilas de la Violette. Després de dos partits on vaig fent de Dementor, vaig posar-me la samarreta dels Grims i com la vergonya és pels lladres, vaig decidir fer tot allò que la Lussa em diu que no faig -amb un percentatge d'èxit curiós- als entrenaments. Tenia la sensació de que em sortia tot bé -em vaig atrevir amb una passada sense mirar que va acabar amb gol d'Anaïs, ahí tenéis el nivel- i em vaig fer un tip de provocar bloquejos i anar darrere dels aros, cosa que normalment no faig. Tot va sortir molt bé fins que vaig demanar canvi en atac i vaig notar un tiró del bessó dret... ahí se acabó todo. Quan millor m'ho estava passant, es va acabar per a mi la festa...

Ja a la banqueta aprofitàvem per a explicar coses als amics gallecs -bloquejar, placar...- i algunes fins i tot les van poder posar en pràctica. La veritat és que les seves ganes per aprendre i les seves preguntes va ser de lo millor d'aquests dos dies. L'arbitratge va tenir moments complicats -les dues àrbitres estàn en procés d'aprendre el reglament- i els dos equips van tenir paciència i comprensió en algunes decisions complicades: o sigui, res que no es pugui millorar amb una mica d'estudi.

I molt bona implicació del comando francès que vam tenir (Arthur, Anaïs i Yohan) així com la bona feina realitzada per Bienve al camp. De ben segur que ha pres nota de moltes coses de cara a fer entrenaments des de ja! Menció especial pels tres americans que vam venir... un, pobret no s'empanava de res, però un altre -de Boston- va fer un clínic presencial de com putejar al rival sense bludger control: ídolo.

PD: tindrem cara B... demà.

Fotos: Proyecto Patronus.