Ya lo dije: si anava a Madrid de préstec amb un equip que no era el meu, havia d'anar a totes. I los amiguiños de Dementores m'ho van posar fàcil per a jugar amb ells i un servidor va intentar ser agraït i voler complir a l'igual que ells ho van fer. Gràcies a Chris per aconseguir-me-la, amb un dorsal raruno, allunyat de l'orgull del parell d'ànecs que porto com a grimito a l'esquena.
He pensat que tantes samarretes -ja en porto tres i a la Copa caurà mínim una més (hola Kamon, sé que estás leyendo esto)- necessiten espai a l'armari, un calaix particular potser. Al costat de la bossa de quidditch. O no. El que importa és el significat o què em fan recordar, més que si estan doblegades al calaix dels calçotets -nets, que consti- o a la balda dels pantalons, oi? mentre estiguin netes, dic... ara no penseu ara que les guardo a una pocilga, coi!
Pero com saps que estic llegint aixo? Magia magia
ResponEliminaAunque el dorsal era raruno encajabas muy bien con los dementores, cuando quieras tienes un sitio en el equipo que aquí no hay temporada de fichajes ;) te esperamos con las escobas en ristre.
ResponElimina