A l'igual que els Grims som capaços de sorprendre per a lo bo, també som capaços de sorprendre per a lo surrealista. Els primers sorpresos, nosaltres, que vam veure en dues hores com de ràpid poden canviar les sensacions despertades en els primers partits...
Nightmare Grims 100*^ - Wyverns Quidditch 60
Probablement el pitjor partit en la curta història dels Grims. Els Wyverns venien de forçar i perdre una pròrroga als Eagles i tenien les cames calentes. El que es va veure després del brooms up va ser un exercici d'incomunicació amb els beaters i de despropòsit rere despropòsit en atac. La bona feina defensiva es traduïa en atac en el caos: uno contra el mundo, llançaments des de molt lluny, no manar cap jugada ni ajuda... un partit horrible en el que va perillar la victòria amb un 30 - 60 a la sortida de la primera snitch.
Però si alguna cosa tenim i podem presumir els Grims és de fondo de armario. A la pròrroga, amb l'equip minvat i quan més ho necessitàvem. el nostre beater, Marc, va fer un clínic de dos minuts sobre com defensar sense bludger control, desbaratant fins a tres atacs dels verds, fins que va acabar el calvari i Frienda va atrapar per segona vegada la snitch i vam certificar el passi a la final. Segurament el partit no es va guanyar pel joc desplegat, pero sí per inteligència i saber llegir la situació en la que estàvem: una snitch ràpida ens donava el bitllet per a disputar la copa.
Barcelona Eagles 130 - Nightmare Grims 70*
La final esperada, vaja. Va ser un bon partit dels Eagles i un mediocre nostre, vam arrossegar alguns dels vicis de la semifinal, el desgast dels partits i les lesions del partit que van impedir a algun jugador disputar més temps de joc. Ho puc resumir molt ràpidament: els Eagles van poder fer el seu joc amb comoditat i els Grims ni en atac ni en defensa vam estar a gust en cap moment, el partit va ser sempre seu i per molt que ens esforcàvem, no sortía res en atac per a marcar -excel·lent treball de Jordi obrint forats entre la defensa els Eagles- ni per a forçar situacions d'ajut amb les bludgers.
Va ser frustrant rebre la quaffle i tenir enganxat a l'Alba, al Kamon o al Will a punt per matar-te. O el bloqueig mental que semblava que teníem alguns alhora d'atacar... no ho sé. També la falta de ritme... un cúmul de circumstàncies que van juntar-se i van provocar el no ser del tot competitius que voldríem ser.
El destí ens va col·locar al nostre lloc: subcampions. Quedem-nos amb el que vam fer avui... dissabte ja tocarà fer resum del que hem de millorar.
#GoGrims
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tots els comentaris han d'anar signats amb nom/pseudònim. No es publicaràn aquells que tinguin un contingut violent, sexista i homòfob o que ataquin a l'autor o a tercers.