Amb un cel plomís que a poc a poc es va anar obrint, vam començar -amb retard- el torneig. El sistema de joc era simple: sistema de lligueta tots contra tots, on el primer classificat passa directament a la final, i després, semifinal entre el segon i tercer equip per a decidir l'altre finalista.
Nightmare Grims 90* - Wyverns Quidditch 50
Encara una mica espesos, vam enfrontar-nos amb els Wyverns, que debutaven en competició. Ràpidament vam entrar en dinàmica i ens vam posar amb un còmode 30 - 10 per davant amb un excel·lent treball dels nostres colpejadors i un gran dinamisme del joc de caçadors. A mesura que s'anava desenvolupant el partit aquest es tornava més físic -servidor ho va notar en primera persona al sortir disparat cap al terre al xocar amb una bulldozer- i gràcies al plantejament defensiu i a l'ordre predominant en defensa vam mantenir la tranquil·litat i finiquitar el matx al sortir la snitch -gran feina de Frienda- . Una victoria tranquil·la on el resultat definitiu pot semblar una mica enganyós al que es va poder veure a la gespa...
Barcelona Eagles 140 - Nightmare Grims 100*
A vegades cal fer les coses a contracor i pensar més enllà. Aquest partit era el partit. Era la primera oportunitat de mesurar forces entre els experimentats i model a seguir -Eagles- i els cadells que acaven de juntar-se per a montar una manada. I crec que, malgrat perdre, hem de sortir satisfets del resultat global. Com quan vaig agafar la snitch en aquest partit.
Vam plantar cara malgrat el cansanci d'haver jugat un partit abans. Vam estar dins del partit fins als darrers minuts abans d'agafar la snitch on se'ns va acabar la benzina. Pilot vermell. Alarmes. Canvis a la desesperada en busca d'aire i guanyar temps... per desgràcia guanyar temps i agafar aire al quidditch és molt complicat. I malgrat avançar la defensa, malgrat que els nostres colpejadors estaven a un nivell brutal, malgrat els ajustos defensius i les transicions i canvis de jugadors -gran fons d'armari el que tenim- vam caure dignament contra el germà gran. va ser una derrota dolça, en la que vam veure que podiem plantar cara a qualsevol equip -dic equip, no extraterrestres- que se'ns planti al davant.
Tocava guanyar-se el dret de jugar a la final una altra vegada contra els Wyverns... i d'aixó i de la final, ja tocarà parlar demà...
Vam plantar cara malgrat el cansanci d'haver jugat un partit abans. Vam estar dins del partit fins als darrers minuts abans d'agafar la snitch on se'ns va acabar la benzina. Pilot vermell. Alarmes. Canvis a la desesperada en busca d'aire i guanyar temps... per desgràcia guanyar temps i agafar aire al quidditch és molt complicat. I malgrat avançar la defensa, malgrat que els nostres colpejadors estaven a un nivell brutal, malgrat els ajustos defensius i les transicions i canvis de jugadors -gran fons d'armari el que tenim- vam caure dignament contra el germà gran. va ser una derrota dolça, en la que vam veure que podiem plantar cara a qualsevol equip -dic equip, no extraterrestres- que se'ns planti al davant.Tocava guanyar-se el dret de jugar a la final una altra vegada contra els Wyverns... i d'aixó i de la final, ja tocarà parlar demà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tots els comentaris han d'anar signats amb nom/pseudònim. No es publicaràn aquells que tinguin un contingut violent, sexista i homòfob o que ataquin a l'autor o a tercers.