Cinc coses que potser no sabies del quidditch (I)

Avís: si el que vols jugar al quidditch amb els teus amics, passar l'estona sense gens d'interès més que el de gaudir d'una bona estona amb ells no cal que llegeixis aquest text. Si vols anar més enllà del que he escrit abans; vols viatjar, conèixer a gent nova i aprendre cultures i formes de veure aquest esport, potser pots tomar nota d'aquestes línies. Te'n seran utils.

1) Voluntat -> si vols fer un pas més en el que és el quidditch en sí, cal que et preparis per a posar-te en forma -si no ho estàs ja- i en aprendre a gestionar bé el teu temps d'oci: el quidditch enganxa com ben bé saps i a vegades et tocarà fer sacrificis amb amics, parella, família... fins i tot treball per a poder anar a fora a jugar. Amb coherència i ordre tot surt.

2) Gratis?, poques coses -> com a qualsevol hobby o pràctica esportiva, el quidditch suposa una despesa en material perenne (bambes de tacs, pantalons, guants...), caducs (material pels aros, samarretes, recorda que al final dels tornejos es costum d'alguns canviar-se-les), viatges, quotes d'equip...

3) Viatjar. Important -> no em sap greu dir-ho: excepte alguna excepció -BMT i espero que TranspiriQuove- a la península no hi ha cap torneig on poder competir i progressar. Cal mirar a fora i planejar viatges, pagar quotes pel torneig, calcular les peles que porta cadascú pel que sigui... una despesa considerable i que s'ha de planejar amb molta antelació. Un exemple, quan vam anar a Tolosa (França) a finals de gener vam haver de pagar transport en tren (Tarragona - Barcelona), bus (Barcelona - Tolosa), pagar-nos els àpats del primer dia (dinar i sopar de divendres) i pagar el fee, allotjament i despeses del torneig. Per sort els organitzadors intenten donar les màximes facilitats per a tothom... i ojo a una cosa: les coses a fora no és que siguin cares, sinó que estan a preus europeus, que és diferent. També, cal dir que al setembre vam conèixer el torneig, a l'octubre ja sabíem les opcions d'allotjament i al desembre tothom ho tenia pagat.

4) Anglès i reglament -> si tens el problema de l'anglès -et compadeixo- posa't les piles. I dona una ullada al reglament, ja que s'és molt rigorós en l'arbitratge. Si ets un forofo de la vida i un marrullero, segurament aquest no sigui el teu esport. Cal diferenciar entre animar, jugar i fer el capullo en un partit.

5) Saber fer les coses -> facilita la vida als altres. Si hi ha qualsevol novetat comunica-la a qui sigui: organitzadors d'un torneig, jugadors del teu equip, àrbitres. La diferència entre quedar bé i ajudar o ser un deixat i semblar un gilipolles és molt fina. 

Continuarà