Mantenir la guspira

Sovint quan s'efectua una activitat que comporta un cert grau de compromís i dedicació un dels riscos més grans que existeixen és la monotonia i el risc de perdre aquella guspira que fa mantenir encesa la il·lusió per aconseguir una fita. D'aquesta fita ja en vaig parlar fa uns dies. De com s'ha aconseguit, diria que mai hem parlat obertament i amb claretat de portes cap a fora...

Sense desvelar la rutina d'entrenaments -farem valer el tòpic castellà de "cada maestrillo tiene su librillo"- hi han una sèrie de punts clau que hem aconseguit treballar de cara a aprofitar al màxim cada entrenament.

- Mantenir un bloc estable. Aproximadament durant aquests tres mesos hauré conegut uns vint i pico jugadors o persones que s'han interessat en el quidditch. D'aquests vint i pico puc dir que gairebè el 75% assisteix a un entreno cada quinze dies (aprox.). La regularitat provoca coordinació i confiança. Si no tenim aquestes dues coses, no s'aconsegueix crear vincles entre els jugadors. 

- Els nous no només aprenen, sinó també aporten i superen. L'entrada de gent nova ha de suposar per una banda l'aprenentatge d'una nova activitat i alhora, un procés enriquidor en el que surten avantatges grupals: competència sana, desenvolupament de l'aprenentatge, major esforç comú i reforçament del model de grup que es vol defensar. Això alhora provoca reaccions positives tant individuals com col·lectives: confiança en la resta del grup, augment de l'autoestima, autoexigència pròpia (efecte mirall: voldrem que els altres també estiguin al nostre o al seu nivell i increment del nivell del grup en conseqüència.

- Disseccionar l'entrenament. Un entrenament ben disseccionat té com a característiques la llibertat i alhora el treball grupal i categoritzat: com es fa això?, especificant exercicis nous, complicar cada setmana o portar noves pràctiques cada cert temps; donar un marge ampli de maniobra al jugador dins dels límits establerts, basant-se en maximitzar els punts forts de cadascú al camp, descobrir de nous i alhora, treballar els punts febles per mantenir i incrementar el rendiment. És a dir: treballar com a equip les habilitats personals de cadascú que reforçaran al conjunt del mateix.

I paro... com veieu no he entrat en termes físics ni tàctics. Molts direu que això és obvi, que tothom ho fa... jo em pregunto si tots els que potser penseu així ho heu pensat de veritat alguna vegada abans de llegir-ho. Pensar en plural i no en el singular i no només en el camp. Pensar com a grup. Treballar. I a poc a poc, anar veient els fruits.

I no han de ser partits guanyats sempre. L'oci com a resultat de qualsevol activitat d'esbarjo.