Poso a prop meu la pica -escombra-. Com si fos un corredor de cent metres llisos em preparo per fer un esforç ràpid i intel·ligent. Clavo els tacs de les botes, centro la mirada en l'herba que hi ha entre l'espai dels meus braços. Hi han gotes d'aigua esquitxant les meves ungles i aquestes mateixen van estrenyent la terra humida...
Aixeco el puny dret indicant la meva posició quan se'm requereix. Segueixo concentrat. Al senyal hauré de subjectar ràpidament l'escombra amb fermesa sota les meves cames i sortir corrent a per la quaffle. I l'agafaré. O no, hi hauré de defensar. O em copejaràn amb una bludger i tornaré a la porteria a tocar els cèrcols...
De vegades en el quidditch cal jugar-ho tot a cara o creu: pensar en cada variable perquè com en els escacs, no hi haurà una partida igual però sí un esquema similar; sempre intentar anar per davant, portar la iniciativa. Ser pràctic i efectiu a la vegada. Buscar en la simplicitat la complicitat de les normes del joc: aconseguir deu punts més que l'altre equip.
Benvinguts al meu bloc. El camp està encara en obres. En dos dies això estarà com a nou... gaudiu de la partida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tots els comentaris han d'anar signats amb nom/pseudònim. No es publicaràn aquells que tinguin un contingut violent, sexista i homòfob o que ataquin a l'autor o a tercers.